Al llarg de la història les dones hem estat presents a l’art des d’una perspectiva molt limitada: hem estat objectes d’inspiració (per tant, objectes passius) per als artistes (subjectes actius), tant en la literatura com en la pintura o altres arts plàstiques. De fet, només cal que ens preguntem quantes escriptores de renom coneixem, o quantes pintores, escultores, arquitectes o artistes en general. Fins i tot la dansa, que és un art que es practica amb l’activitat del propi cos, podria considerar-se una activitat que generalment s’ha adreçat als altres: el públic, que tradicionalment ha estat masculí. Amb aquesta campanya, doncs, reivindiquem, des de la mateixa pràctica, el pas de les dones d’objectes passius a subjectes actius!
CAMPANYA D’ESTIU DONES I ART 2011
Presentació:
“Aquest estiu engeguem la II Campanya Dones i Art, seguint amb el mateix esperit que ens va impulsar a posar-la en marxa. Al llarg de la història les dones hem estat presents a l’art des d’una perspectiva molt limitada: hem estat objectes d’inspiració (per tant, passius) per als artistes (subjectes actius), tant en la literatura com en la pintura o altres arts plàstiques. De fet, només cal que ens preguntem quantes escriptores de renom coneixem, o quantes pintores, escultores, etc. Fins i tot la dansa, que és un art que es practica amb l’activitat del propi cos, podria considerar-se un activitat que generalment s’ha adreçat als altres: el públic, que tradicionalment ha estat masculí.
Amb aquesta campanya, doncs, reivindiquem, des de la mateixa pràctica, el pas de les dones d’objectes passius a subjectes actius!”
2 de juliol del 2011 a les 19:30h, Pl. Sedassos
Mitjançant un concert en acústic molt professional van donar tret a una sèrie d’actes que pretenen reivindicar el paper de les dones com a subjecte en l’art. Aquesta campanya durarà fins la segona setmana d’agost i mostrarà diverses facetes de l’art desenvolupades per dones. Amb aquests actes, defensem que al llarg de la història les dones artistes han quedat a l’ombra i el paper de les dones ha estat com a mer objecte de l’art (com a figures que han estat pintades, moldejades, fotografiades, admirades, observades, etc), és a dir, un objecte passiu i és per això que cal destapar l’altre cantó de la història de l’art, aquell cantó on les dones són subjectes i creadores d’obres artístiques.
Al voltant d’una cinquantena de persones van poder gaudir de música reggae en directe gràcies a les actuacions de Second Trast i de la cantant Aitana del grup Game Over Selectors, a més, al final de l’acte la DJ Luna va amenitzar l’espai amb les seves mescles. Durant l’acte es va mostrar el to combatiu que animava les dones a organitzar-se, a reivindicar els seu paper com a subjectes actius i a no deixar de ser mai elles mateixes.
Volem agrair especialment la motivació, predisposició i dedicació de les cantants i la DJ i també a la Pizzeria Giusseppe Al Tall, per deixar-nos el punt de llum.
13 de juliol del 2011 a les 19h: Exposició d’arts plàstiques
La segona activitat de la nostra campanya, consistent en una exposició d’arts plàstiques tindrà lloc dimecres 13 de juliol. Comptarem amb obres fotogràfiques, pintures i escultures que han fet diverses dones de la nostra ciutat. L’activitat tindrà lloc a la Pl. dels Sedassos i s’iniciarà amb una breu conferència introductòria, a càrrec de dues historiadores d’art, militants de Cau de Llunes. La conferència repassarà el paper de les dones artistes al llarg de la història i finalitzarà amb un repàs de les obres que hi haurà exposades el dimecres.Tothom que ho vulgui podrà gaudir d’aquestes fotografies, pintures i ecultures amb música de fons i projeccions fins a les 22h. Les obres es traslladaran al Casal Popular Sageta de Foc, on romandran durant tot l’estiu.
Reivindiquem el paper actiu de les dones artistes!
30 de juliol del 2011 a les 19h: mostra de teatre
Malgrat la pluja que va començar a caure just a les 19:00h, la representació de teatre va ser duta a terme amb molta professionalitat. L’acte va traslladar-se al Casal Popular Sageta de Foc, espai en el que una 20 de persones es van aplegar per gaudir del teatre centrat en les dones.
Tres actrius de Tornavís Teatre van donar un toc revindicatiu a la seva actuació remarcant els rols associats a les dones i revindicant el seu paper actiu al llarg de tota la història. L’obra es va iniciar amb una escena en la que les tres actrius nostàlgiques sommiàven en tornar a ser joves per poder tenir menys maldecaps, entre ells la preocupació excessiva per l’aparença física i la pressió estètica. En la segona part, es van fer tres representacions i lectures sobre les personatges gregues Andròmeca, Antígona i Lisístrata emfatitzant en el seu paper actiu i posant de manifest que en un món androcentrista les seves gestes s’obliden. Per acabar, van representar l’escena “Ramon” de l’obra “Homes”, en la que es posaven de manifest totes les incoherències de l’amor romàntic i la poca comunicació emocional amb la que solen ser educats els homes, fruit dels estereotips de gènere del patriarcat.
Voldríem agrair a totes les assistents a l’acte malgrat el temps i el trasllat i sobre tot al grup Tornavís Teatre, per adaptar una obra per la campanya Dones i Art.
11 d’agost del 2011: mostra de danses
Ahir 11 d’agost Cau de Llunes vam reivindicar el paper de les dones en la dansa, en un acte més de la Campanya DONES i ART, que estem desenvolupant en els mesos de juliol, agost i setembre. Afortunadament, el dia va acompanyar i a diferència dels dos actes precedents (l’exposició d’arts plàstiques i la mostra de teatre, que el temps va obligar a que fossin desenvolupats din del Casal Popular Sageta de foc, on l’exposició encara roman), l’acte es va poder realitzar al carrer i la petita plaça dels Sedassos es va omplir de gom a gom.
A través de l’actuació de tres tipus de dansa diferents, la Dansa-Jazz, el Ball Contemporani i la Dansa Oriental, vam voler representar el fet de ballar per a una mateixa, en contraposició a la dansa de cara als altres com el concubinatge o la dansa “florero” dels programes de televisió. La intenció de l’acte era reivindicar la dansa com una eina d’introspecció i com una manera de fer exercici, de conèxier el nostre cos i d’estimar-lo, d’emprar-lo com un vehicle per canalitzar emocions i de contacte amb altres companyes. Per això, quan va acabar la mostra de balls, es va convidar a tothom perquè participés en el taller que les companyes de dansa oriental havien preparat per tal d’introduir-nos en aquest ball.
Volem agrair a l’acadèmia de Ball May per la seva actuació de dansa-jazz juvenil amb la cançó Cherokee i per l’actuació de Ball contemporani amb la peça “Elephant Gun”; i al grup de noies de Reus per la seva mostra de Dansa Oriental i el taller que van fer a continuació. També volem donar les gràcies a la pizzeria AL TALL que al llarg de la campanya ens han ajudat en tot el que hem necessitat.
CAMPANYA D’ESTIU DONES I ART 2010
Concurs de fotografia
Com bé sabeu la majoria, Cau de Llunes és l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, sorgida fa poc més de dos anys. La nostra tasca arrenca de la necessitat de donar una alternativa feminista a les diferents experiències que hem viscut com a dones i hem vist viure en moltes dones per la seva condició de gènere, relacionant tant els seus rols de comportament com les diverses situacions opressives que ha de superar en el seu dia a dia amb l’estructura del sistema patriarcal. A més a més, considerem que aquesta situació està directament lligada al sistema capitalista, per la qual cosa entenem que, si bé aquests dos sistemes creixen al mateix temps i s’alimenten l’un de l’altre, també s’han de combatre alhora.
Vam decidir organitzar aquest concurs de fotografia per dos motius principals. En primer lloc, perquè precisament aquest estiu vam dur a terme la campanya Dona i Art, que es posava èmfasi en la importància de l’art com a mitjà de crítica social, i, al mateix temps, d’expressió dels sentiments d’una mateixa. Per altra banda, durant aquests mesos estem treballant la situació de la dona en la crisi econòmica, de manera que vam decidir que una bona manera d’enllaçar els dos temes i d’expressar mitjançant l’art com pot afectar la crisi a les dones i, al mateix temps, com la veuen elles mateixes, seria organitzar aquest concurs.
Al llarg de la història i de la història de l’art, sembla ser que les dones han estat més tractades com a objectes de l’art que com a propis subjectes; tots i totes tenim en ment quadres de dones nues o vestides, belles deesses o bruixes, realitzant tot tipus d’activitats majoritàriament relacionades amb els seus rols de gènere, i gairebé sempre pintades per homes. Per tant, la dona que a través de l’art s’ha anat perpetuant, és el model de dona que els homes veuen i volen, i no allò que les dones pensen i decideixen que volen ser per elles mateixes. Per altra banda, les poques dones que durant la història han volgut expressar-se mitjançant les arts plàstiques, la literatura o la música han estat arraconades i en molt pocs casos se les recorda.
Així, no hem volgut deixar de banda els objectius de commemorar aquestes dones artistes ni de fomentar l’art femení com a mitjà de crítica social, aprofitant precisament aquesta visió de l’art com un mitjà potentíssim de transmissió de valors, i hem pensat que oferir aquesta llibertat creativa per expressar un tema social i polític com és la crisi en les dones seria congruent. La veritat és que en els resultats es pot apreciar la diversitat de punts de vista i d’interpretació del mateix tema, fet que ens fa adonar-nos que, en la pràctica, seria gairebé impossible trobar una definició amb paraules que unifiqués tot el que cada dona interpreta.
Aprofitem per donar l’enhorabona a la guanyadora, amb la foto Realitat o ficció?
CAMPANYA D’ESTIU DONES I ART 2009
La lluita feminista no és quelcom que resideixi, únicament, en la voluntat d’ un grup de persones de canviar la societat patriarcal. És quelcom molt més global i ampli, del qual el conjunt de la societat n’està impregnat i que emergeix en tot allò que els éssers humans amb aquesta voluntat produeixen. D’aquesta manera, la lluita feminista té el seu reflex, també, en les creacions literàries i artístiques de les dones, que inscrites en un moment històric i cultural determinats, han intentat fer arribar a la resta de la societat el seu crit inconforme amb els rols femenins o els estereotips preestablerts. Moltes d’aquestes dones, o bé no s’han reconegut fins fa poc, o bé resideixen encara en l’anonimat, sense ser tingudes en compte com es mereixen, apartades per una crítica en mans del patriarcat i a qui, per tant, no interessa el seu reconeixement.
Des de Cau de Llunes hem volgut no només retre homenatge a aquestes artistes perdudes, sinó també comprendre i plantejar-nos com han estat condicionades les dones en el seu paper com a creadores d’art per la crítica i la cultura patriarcals. Per altra banda, i fent ús d’una de les seves funcions principals, també tenim per objectiu apropar, mitjançant l’art, la problemàtica de les dones en la societat actual.
Per tal de potenciar l’art femení des dels diversos àmbits, la campanya Dona i Art s’ha centrat en quatre camps diferents: el de la literatura, el del cinema, el del teatre i el de les arts plàstiques. Això es veurà plasmat en dos recitals poètics, en la projecció de la pel·lícula “Frida Khalo”, en la representació d’una obra de teatre i en una exposició de fotografia i escultura. Totes les activitats tindran com a protagonista la temàtica femenina.
13 de juny del 2009: Conferència “La dona com objecte i com a subjecte en l’art”
El primer acte de la campanya Dona i Art tingué lloc el dissabte 13, en què amb la xerrada “La dona com a objecte i com a subjecte en l’art”, la historiadora de l’art Elisabeth Sànchez Legaz ens va fer un repàs de la situació de la dona com a objecte de la creació artística masculina i de subjecte en la creació del seu propi art. Segons s’observà, poques vegades en l’art veurem la dona des dels seus propis ulls, sinó sempre sotmesa a la consideració masculina. Durant la xerrada es va veure l’evolució de la lluita feminista a través de l’art, tractant figures tan reconegudes en l’actualitat com Frida Khalo o Orlan, que aposta per una lluita radical, sotmetent-se a operacions de cirurgia estètica per tal de demostrar com els ideals de bellesa no constitueixen les dones de veritat. Després de la xerrada es va obrir un debat participatiu, en què es discutí i es valorà la importància de les dones com a subjectes de la creació artística.
4 de juliol del 2009: Recital en homenatge a Maria Mercè Marçal
Onze anys després de la mort de Maria Mercè Marçal, la seva poesia i la seva vinculació amb el feminisme continuen sent un reflex de la societat i cultura actuals. Dins la campanya “Dona i art”, el passat 4 de juliol es va celebrar un acte per tal de retre homenatge a una de les poetesses més implicades i representatives de la literatura catalana.L’acte va ser representat a la tarragonina plaça dels Sedassos pel grup “Les Heures”, sorgit en una classe de l’IES Baix Penedès d’El Vendrell i sota la coordinació de la professora Neus Oliveres. El recital, que féu un repàs per tota l’obra de Maria Mercè Marçal, va anar acompanyat d’explicacions i reflexions per tal de contextualitzar els poemes i poder, d’aquesta manera, entendre millor el fil conductor de l’espectacle. Les quatre noies i la professora van jugar també amb petites intervencions teatrals, música i escenaris representatius per poder facilitar l’enteniment de les poesies, el seu missatge i mantenir l’atenció del públic.D’aquesta manera, si la finalitat principal de la campanya “Dona i art” és la d’apropar la problemàtica de les dones a través de les expressions artístiques, mitjançant la literatura de Maria Mercè Marçal es va poder copsar la seva implicació en el feminisme, a més a més del reflex de les dificultats d’una dona com ella en la societat.
17 d’agost del 2009: Cinema a la fresca, Frida Kahlo
Al Carrer Carrer Cos del Bou a les 23 h. A la Part Alta, emmarcat en la Campanya Dona i Art i dins les Festes de Sant Roc.
20 d’agost del 2009: Exposició de fotografia i escultura a càrrec d’artistes femenines!
5 de setembre del 2009: Recital de poesia en homenatge a les poetesses perdudes
L’acte Recuperem les nostres poetesses forma part de la campanya Dona i Art. Amb aquesta, Cau de Llunes pretenem potenciar l’art femení, així com aportar un granet de sorra a l’intent de recuperar la cultura de les dones. És a dir, intentar trobar nous punts de vista que ens permetin valorar realment les obres de moltes artistes i establir nexes entre elles, tot saltant lliurement els marges imposats per un concepte d’art construït per i per als homes.
Amb el recital que realitzarem, doncs, volem mostrar una part de l’obra d’algunes poetesses catalanes. Aquestes, tot i ésser mínimament conegudes, sovint han estat interpretades d’una forma incorrecta, com si la seva poesia tan sols expressés uns pensaments, uns sentiments, unes inquietuds que no anessin més enllà de l’estereotip de dona establert per la visió masculina: la dona com a mare, com a esposa o com a amant.
Seguint alguns articles de Maria-Mercè Marçal sobre aquestes poetesses –Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló-, hem seleccionat un seguit de poemes i intentarem parlar d’elles seguint les crítiques i les interpretacions que ens aporta Marçal. De fet, els textos d’aquesta escriptora ens han ajudat a entendre la forma de veure el món de les poetesses ja esmentades, així com la forma d’expressar-se amb paraules de dones, de dones condicionades pel seu entorn però que cercaren escletxes per on assaborir la llibertat, escletxes que trobaren gràcies al pensament i a l’escriptura.