La pressió estètica, la bretxa salarial o el repartiment desigual de les tasques de cures són manifestacions del sistema patriarcal que ens oprimeixen cada dia. Per això, Cau de llunes proposa una campanya que ens ajudi a identificar exemples de violències de gènere que vagin més enllà de la violència física, buscant l’arrel d’aquestes desigualtats sistèmiques. Ens hi ajudeu?
La pressió estètica també és violència de gènere
La pressió estètica es tracta de l’estereotip de dona ideal i impossible que ens imposa la societat i que genera frustració, obsessió i riscs de salut en les dones. Així com, l’aplicació de mesures estrictes en l’alimentació, la medicació i les operacions quirúrgiques, per tal d’arribar a aquest ideal de bellesa. D’aquesta manera s’enforteixen cada vegada més els estereotips de gènere, que consoliden i perpetuen els rols imposats per la societat patriarcal que s’associen a cada gènere, el masculí i el femení.
La reforma de la llei de l’avortament, també és violència de gènere!
En ple S.XXI encara no s’han assolit gran part de les lluites feministes, algunes tan bàsiques com el dret a decidir sobre el nostre propi cos. Tot això ens fa pensar que avui en dia encara no se’ns considera ni prou autònomes ni madures per prendre aquests tipus de decisions tan personals. Sembla ser, que ha de ser l’Estat el que ha de vetllar per la nostra salut en compte d’encarregar-se de proporcionar una educació sexo-afectiva de qualitat. Així que, l’actual govern espanyol amb la proposta de la reforma de la llei de l’avortament, ens deixa, un cop més, sense marge per poder decidir sobre la nostra pròpia salut. És per això, que des de Cau de Llunes afirmem que la reforma de la llei d’avortament també és violència de gènere.
Les Princeses Disney també són violència de gènere!
Els contes tradicionals de prínceps i princeses són una autèntica fàbrica per a crear estereotips de gènere i per a difondre els mites de l’amor romàntic. La idea d’aquestes dones que necessiten ser protegides i rescatades per un home vigorós, que vetllarà per la seva seguretat per sempre més, és la base sobre la que es construeixen les relacions possessives i d’abús de poder. De la mateixa manera, aquests contes s’han encarregat de transmetre una idea de dona abnegada, submisa, que s’entrega a les tasques de la llar amb devoció, fet que a la realitat es tradueix en les esgotadores dobles jornades. Afortunadament, avui en dia els nostres infants poden gaudir de contes que potencien altres valors, que mostren dones valentes i autònomes, amb múltiples interessos, que van molt més enllà de la llar o l’instint maternal.
Cobrar menys per fer la mateixa feina també és violència de gènere!
Actualment les múltiples lleis que promouen la igualtat formal ens volen transmetre la idea de que la incorporació de les dones al mercat laboral en igualtat de condicions és una lluita que ja està assolida, però si ens fixem en les dades de l’últim informe de l’INE de 2009 veiem que les dones cobren de mitjana un 78% del que cobraria un home en el seu mateix lloc de feina, i que aquesta és una dada que es manté fins l’actualitat. El fet que les dones continuïn cobrant sous més baixos que els seus companys per ocupar el mateixos llocs de treball, combinat amb d’altres múltiples discriminacions per raó de gènere que tenen lloc dins l’àmbit laboral (assetjament, pressió estètica, menyspreu, infantilització…), fan que els ambients de treball siguin espais propicis per a la perpetuació dels rols patriarcals, que col·loquen les dones en una posició desigual en front els seus companys i impedeixen el seu lliure desenvolupament social, personal i professional.
Que la teva parella T’AJUDI en les tasques de la llar també és violència de gènere.
“La meva parella m’ajuda a casa”. No és difícil sentir aquesta frase en el nostre dia a dia, de boca de persones de diferents generacions. Així, el pes de les tasques domèstiques i de cura recau en una de les membres de la parella, normalment en la dona, mentre l’altre “ajuda”. Les dades d’un informe de l’Idescat ho confirmen: quatre de cada deu homes realitza només una petita part de les feines mentre dos de cada deu no en realitza cap. Així es produeix el que anomenem la doble jornada femenina, ja que elles s’han incorporat al mercat laboral remunerat però continuen duent el pes de les tasques domèstiques i de cura. Aquesta és la causa de moltes conseqüències físiques i psicològiques, com l’esgotament crònic o l’ansietat. El treball domèstic i de cura no és responsabilitat única de les dones, i fins que no aconseguim un repartiment equitatiu de les tasques no aconseguirem eradicar aquest tipus de violència, subtil però constant i devastadora pel benestar femení.
Definir a la dona com objecte sexual per criar fills, és violència de gènere
– Afirmar que “las leyes son como las mujeres, estan para violarlas” (José Manuel Castelao) també és violència de gènere
– Afirmar que els embarassos fruits de violacions succeeixen perquè “Déu ho vol” (Richard Mourdock), també és violència de gènere
– Afirmar que “la libertad de maternidad hace a la mujer” (Alberto Ruiz Gallardón), també és violència de gènere
– TOTES les declaracions que va fer l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el passat gener, també són violencia de gènere
Quién quiere casarse con mi hijo? o Jersey Shore, són violència de gènere
Programes de TV com són per exemple: “Quién quiere casarse con mi hijo?” o la sèrie Jersey Shore, així com les imitacions nacionals, que exploten el rol de la dona com objecte sexual, la converteixen en el complement de l’home, i fomenten crear comentaris o “piropos” per lligar SÓN VIOLÈNCIA DE GÈNERE ! Perquè anar pel carrer i que et diguin qualsevol bestiesa sexual en relació al teu cos, també és violència de gènere!