Pel sol fet de ser llegides com a dones, se’ns objectifica i se’ns agredeix constament. Durant massa temps, les agressions masclistes de tota mena s’han silenciat en una societat que ho considera com “un afer personal i privat”. Des de Cau de llunes creiem que les agressions masclistes són sistèmiques i que per això han de ser tractades col·lectivament: volem que totes les dones puguin sentir-se segures i les animem a compartir les seves experiències, perquè així fem palès que ens ha passat a totes. Així doncs, trenquem els silencis! Denunciem juntes les agressions masclistes! Perquè si toquen a una ens toquen a totes.
(…) hi havia un home, d’uns 40-50 anys vestit amb roba de mecànic, assegut davant del meu cotxe. En mirar-lo amb més deteniment vaig veure que tenia els pantalons baixats i estava masturbant-se mirant les dones i nenes que passaven per allà, per sort és una zona poc transitada a peu. Em vaig bloquejar i una mica espantada vaig pujar al cotxe. Quan estava dins, em vaig sentir més segura i el vaig increpar, dient-li que quin dret tenia per estar allí enmig masturbant-se, que ho fes a casa seva. Ell, molt molest, es va aixecar amb la polla fora i va començar a cridar-me i a dir que si no podia pixar tranquil al carrer, tot això acompanyat de “puta”, “creguda”, “pallassa”, etc. Tant ell com jo sabem que no estava pixant. “
(…) Pero por si acaso yo empecé a caminar más rápido y para asegurarme de que no me seguían me fui por un camino contrario y, ellos me siguieron y aumentaron el paso también y ya me empecé a asustar.
Cuando ya andaba a paso súper ligero ellos me empezaron a gritar cosas como: “Va, no corras guapa, si no pasa nada”.
Y cuando vieron que no les hice caso me empezaron a llamar cosas como puta y guarra. Me quedaba nada para llegar a la biblioteca así que corrí y cuando llegué vi cómo se sentaron en un banco, fuera de la biblioteca. Estuve tres horas aproximadamente en la biblioteca esperando hasta que le pregunté a una persona si había dos tíos fuera sentados en el banco y me dijo que no.
Así que volví a salir corriendo hasta la parada del autobús y hasta que no llegué a casa no me sentí segura.
(…) “El problema llegó cuando mi actual pareja me dijo que me iba a buscar el coche y le tuve que decir que no le iba a poder pagar el autobús. Me fui hasta la Plaza Imperial Tarraco para que mi pareja no tuviese que dar tanta vuelta y, vi como el hombre me estaba siguiendo. Me tuve que poner al lado de una mujer y hablar con ella, sin conocerla, para que se fuese el hombre.”
(…) Vam follar de seguida, el primer dia que ho vam fer ja vam practicar sexe anal sense que ell m’hagués preguntat res abans. Vaig dir-li que no i tot bé tot i que incòmode. Va arribar un dia on em va demanar que li fés una fel•lació i li vaig dir que no, però ell va insistir perquè ho proves. Jo no em sentia gens preparada, em feia força coseta. Jo reia, nerviosa, dient-li que no em venia de gust i que ja ho provaríem més endavant, però ell, seriós, insistia amb cara de decepcionat. Vaig acabar cedint, tremolosa i amb la panxa encongida, sense saber ni el que havia de fer. Quan parava i li deia que preferia deixar-ho ell insistia i em feia comentaris com “va, fes-ho per mi”. Va seguir insistint encara que m’estiguessin caient les llàgrimes del fàstic. En cap moment em va fer parar. Vaig parar, però, idiota i innocent de mi, no vaig tallar amb aquella relació en aquell moment.
Vaig decidir no practicar més sexe oral fins que em sentís preparada i li ho vaig comunicar. Un dia erem asseguts al sofà, ell es va aixecar, es va baixar els pantalons, es va posar sobre meu i em va forçar, tot i jo dir-li que no, a menjar-li la polla, me la va embutir a la boca. El vaig empentar, li vaig dir que prou, poc conscient del que acabava de passar, i vaig marxar.
Per sort vaig tallar ràpid amb la relació, just després d’això. Després d’aquesta experiència, tot i venir-me de gust provar el sexe oral amb persones que me l’introduien de manera agradable i recíproca, vaig estar dos anys sense voler-ne sentir parlar i trobant-me malament cada vegada que hi pensava. Dos anys fins que no em vaig desfer d’aquesta mala experiència i em va canviar la concepció del sexe i em vaig deixar cuidar.”
(…) y cuando terminé, subiendo para la Rambla me estiró del brazo y no me dejaba irme diciéndome que hasta que no se la chupara no me solitaria y apretándome los brazos y dando tirones hasta que conseguí soltarme y me fui corriendo.”
TRENQUEM EL SILENCI, DENUNCIEM LES AGRESSIONS!