Som conscients que si som aquí és perquè moltes han fet camí abans que nosaltres. És per això que volem fer un recull d’algunes deles dones que ens serveixen de referents, i que volem que se les recordi, se les estudiï i que no caiguin en l’oblit.
Lina Òdena Garcia
Sindicalista i comunista. Participa militarment en els fets d’octubre del 34. És apallissada per la policia en una manifestació convocada per Socorro Rojo Internacional per demanar l’alliberament dels presos d’octubre. L’empresonen durant un temps i passa a la clandestinitat. Participa en la constitució de les JSU (Joventuts Socialistes Unificades). Quan comença la guerra civil es troba a Múrcia i hi organitza brigades de dones i fàbriques tèxtils al front. Decideix suïcidar-se just abans de ser atrapada pel bàndol feixista al setembre del 36.
Comandant Aryan
Aryan en kurd vol dir foc i és el seu nom de guerra. Va néixer a Afrin, una ciutat kurda al nord de Síria. Amb dotze anys va ser testimoni d’una violació en grup a una nena de la seva edat. La nena va quedar embarassada i la família la va assassinar. Des de llavors va decidir lliurar-se a la lluita feminista. Es va fer guerrillera el 2002 (amb 18 anys) i actualment és comandant de les IPJ (Unitats de Defensa de les Dones, creades a Síra el 2013, formades per unes 12.000 dones d’entre 18 i 40anys). Una de les seves fites és que va posar fi al setge de la ciutat de Kobane.
Neus Català
Activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del PSUC. Es diplomà en infermeria l’any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L’any 1939, va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec. Fou denunciada a les autoritats nazis 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, l’any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Allà un grup de dones boicotejava l’elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d’armament. Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme.
Berta Cáceres
Va ser una líder indígena lenca, feminista i activista del medi ambient hondurenya. Va cofundar el COPINH per lluitar pels drets dels lencas i va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, el màxim recoineixement mundial per activistes de medi ambient. Va ser assassinada després d’anys d’haver rebut amenaces contra la seva vida. El seu assassinat va ser àmpliament condemnat a escala internacional en tota Amèrica i part d’Europa.
Miren Odriozola
Va estudiar economia a la Universitat de Sarriko, amb la inquietud d’aprofundir en l’estudi del socialisme i la teoria marxista, però aquestes inquietuds no eren saciades sota la dictadura franquista. Va formar part del “moviment comunista” a Bilbao.
Als seus 36 anys va marxar a Sud-amèrica, després de viure 8 mesos a Veneçuela va marxar a Nicaragua. Més endavant va participar en la guerra del Salvador com a “sanitària” a la banda de l’FMLN sota el sobrenom de “Laura”. En acabar la guerra, i després dels acords de pau va participar activament en “Provida”. Una ONG que s’encarregava d’organitzar sistemes de salt i educació, i facilitar medis per treballar la terra.
Marielle Franco
Va ser una sociòloga, feminista, política brasilera i militant dels drets humans, i concretament dels drets de les dones negres en Brasil, prioritzant l’empoderament de les dones negres que viuen a les faveles. En aquest sentit, Marielle es definia com “dona feminista, negra i filla de la favela”. Militant de l’PSOL, va ser elegida regidora a la Càmera Municipal de Rio de Janeiro. Crítica de la intervenció federal a Rio de Janeiro, el dia 10 de març de 2018 havia denunciat a policies de el 41è Batalló de Policia Militar per abusos d’autoritat contra els habitants de la favela d’Acari. Va ser assasinada el 14 de Març del 2018, amb quatre tirs de pistola al cap.