Precisament ara que ens trobem envoltades d’asfalt, volem parlar dels espais verds de la ciutat. Quin és l’espai verd que teniu més a prop de casa? Potser penseu en el Parc de la ciutat, la via verda del Francolí o el camp de Mart. Però, us semblen suficients? Us heu fixat en si estan o no ben conservats? Us sembla que estan ben repartits per la ciutat?
En general, l’espai públic de la nostra ciutat està dominat per l’asfalt. Les places, la Rambla i altres espais oberts, com a molt compten amb uns quants arbres arraconats. Aquests espais estan dissenyats amb una visió plenament funcional i no per al gaudi i la qualitat de vida de les persones: són espais monopolitzats per comerços i terraces i orientats al benefici privat, per això no hi trobem ni fonts, ni bancs, suficients ni lavabos públics.
A més a més, a Tarragona hi ha altres espais naturals que sovint oblidem perquè no els veiem d’aquesta manera: les platges. Tarragona té quilòmetres i quilòmetres de platja, un espai natural amb el seu propi ecosistema i que en certa manera ha condicionat la història de la ciutat al llarg del temps. No obstant això, actualment podria semblar que la platja és només un espai d’explotació en benefici exclusiu de la indústria turística.
Quan les feministes diem que volem posar la vida al centre, també diem que volem que els carrers s’omplin de vida i que siguin de totes: volem sentir que els carrers són nostres i que la ciutat ens pertany, no només que hi habitem, hi treballem i hi consumim. Us convidem a preguntar-vos com amb un exemple: No us agradaria poder fer un pícnic a la plaça del mercat? O quedar per a jugar a cartes a la plaça de la font? Són espais on podrien haver-hi taules i cadires públiques, arbrat i infraestructures que fessin ombra. Reunir-nos al voltant d’una taula a la fresca és la nostra manera popular de relacionar-nos amb l’entorn, però ens obliguen a fer-ho a través del consumisme. Què passaria si apostéssim per espais i equipacions que les persones poguéssim gestionar i lavabos públics sense que es necessiti consumir?
Què passaria si la vida trenqués l’asfalt?