Plaça de la Dona Treballadora
Ens agradaria que tanquéssiu els ulls i penseu en noms de carrers de Tarragona amb nom de dona.
Va que segur que en sabeu algun!
Tenim a Joana Jugan (religiosa fundadora de les Germanetes dels Pobres), Carrer de Santa Joaquima de Vedruna, Carrer de la Reina Maria Cristina, Carrer de Santa Clara, Carrer de Santa Anna, Carrer de Santa Tecla, Carrer Nou de Santa Tecla, Carrer de la Mare de Déu del Claustre, Carrer de la Mare de Déu del Carme, Carrer Blanca d’Anjou i Carrer Violant d’Hongria…)
Sembla fàcil, oi? Doncs a veure si trobeu algun nom femení que no estigui relacionat ni amb la monarquia ni amb la religió catòlica!
Aquí ja és quan la cosa es complica, i molt, trobem el Carrer de Mercè Rodoreda a la Vall de l’Arrabassada i… poca cosa més! A principis d’any es va proposar posar els noms de Neus Català, Elisa Cardona i Pilar Pradells a nous carrers de la Carretera de Valls i, en l’últim cas, substituint la plaça Tarragonès de Torreforta.
Aquests són els únics referents femenins que podem trobar, a part de les Mares de Déu, santes i reines.
Pensem que és important que els infants d’avui dia, i tothom en general, tingui referents femenins que no siguin importants pel fet de ser filles, esposes o mares d’un rei o pel fet d’haver estat santificades per l’església catòlica.
El nom dels carrers és un exemple, però n’hi d’altres: va, a veure qui és capaç de trobar una escultura a Tarragona on la protagonista sigui una dona.
Hi ha estàtues de Roger de Llúria, de l’avi Virgili, del Maginet, de l’emperador August, del President Lluís Companys, de l’ Antoni de Martí i Franquès, de Salvador Allende… Però no hem sapigut trobar cap estàtua on la protagonista absoluta de l’obra sigui una dona.
En podem veure a l’estàtua dels Despullats, en que la matrona Tarraco protegeix els herois vençuts, al monument als Castells, en l’obra Monument a la Sardana i en l’obra familia pescadora del Serrallo.
Si la canalla creix sense conèixer el paper de les dones en tots els camps i àmbits de la vida, creuran erròniament que no hi ha hagut cap dona abans que hagi reeixit en aquest camp i, per tant, pensaran que han de començar aquest camí soles i des de zero.
Sabem que això no és cert, i per tant, creiem que és important donar-li el lloc que es mereixen aquestes dones a l’espai públic, un espai comú en què tothom hauria de trobar referents. Des del feminisme creiem que cal trencar el monopoli masculí de la simbologia en els espais públics: volem recordar les que han viscut abans que nosaltres, aquelles que han lluitat pels drets de totes, les que han creat, i les que volem que siguin les nostres referents.