El 9 de febrer del 2018, a l’Oficina de “la Caixa” de la Rambla Nova, va morir una dona sense llar, la Carol. Segons els últims recomptes oficials, al 2019 a Tarragona una setantena de persones vivien al carrer i la tendència va a l’alça.
Per a moltes persones els carrers són casa seva però, tot i això, hem vist múltiples exemples d’arquitectura urbana que els és hostil. A l’hivern acostumen a refugiar-se del fred dormint als caixers dels bancs. El lloc que els proporciona una mica d’escalfor i seguretat és, precisament, el símbol dels responsables de la seva exclusió.
Quina és la solució que han plantejat els bancs per aquest problema social que ells mateixos han generat? Cap. D’una banda, han substituït els caixers interiors pels exteriors, i d’altra banda, els caixers interiors que queden els han fet de mida individual perquè no hi càpiga una persona estirada a dins. La solució dels bancs i del capitalisme és expulsar de l’espai públic aquelles persones que no troba útils, ja que ni li són productives ni poden consumir; i per això intenta amagar-les, apartar-les o fer-les fora de la ciutat.
El sensellarisme afecta de manera diferent a les dones: elles representen un 11% de les persones que viuen al carrer, però d’aquestes, un 95% ha patit episodis greus de violència masclista. Un cop al carrer es troben que els serveis que se’ls ofereixen estan fortament masculinitzats: els albergs o menjadors socials, que tampoc són serveis dignes, són espais hostils per a elles.
Les persones que viuen al carrer no són les úniques que el Capital intenta apartar dels carrers: treballadores sexuals, persones que consumeixen substàncies tòxiques o persones migrades en situació administrativa irregular, són altres exemples de situacions que obliguen a viure al marge del sistema. Totes elles representen allò que no volen que veiem, que no volen que molesti. Per què aquestes persones viuen en condicions tan vulnerables?
Les feministes apostem per canvis radicals en el sistema perquè volem viure en una societat que tingui cura de totes: reivindiquem que l’habitatge és un dret per a totes, exigim l’abolició de la llei d’estrangeria perquè cap persona sigui considerada il·legal i totes puguem gaudir dels mateixos drets i apostem per uns serveis públics de qualitat i per a tothom que tinguin en compte la perspectiva de gènere.