Plaça Verdaguer
Sabem que la divisió sexual del treball fa que les dones assumeixin en gran mesura la càrrega del treball reproductiu no remunerat; una feina de manteniment de la vida que s’ha de fer cada dia. Com afecta això a l’espai públic? En major mesura, les dones són les que porten les criatures a l’escola, acompanyen a la gent gran al metge, o realitzen les petites compres diàries. Aquests desplaçaments que realitzen de manera diària sovint es fan acompanyats de cotxets, cadires de rodes o carros de la compra, i en gran mesura es fan a peu o en transport públic. També cal tenir en compte que moltes vegades es fan diversos encàrrecs en un mateix trajecte, és a dir, es fan desplaçaments més aviat circulars on, per exemple, se surt de casa, s’acompanya la canalla a l’escola, s’arriba a la feina, es recull la canalla, es fan compres i es torna a casa.
En canvi, tradicionalment els homes realitzen trajectes més lineals, per exemple: de casa a la feina o de casa a un gran supermercat. En gran mesura aquests desplaçaments es fan en vehicle privat: un 75% dels homes disposa de vehicle privat davant d’un 46% de les dones1. Si mirem els nostres carrers i com estan dissenyades les nostres ciutats veiem que hi ha una desigualtat important en qui ocupa l’espai: els cotxes i el transport privat monopolitzen sovint els nostres carrers, tan en trànsit rodat com en aparcaments. En canvi, les voreres (l’espai de trànsit més utilitzat per les dones) són estretes i poc adaptades, i els carrers peatonals són escassos.
És per això que les feministes reivindiquem una mirada de gènere en els plantejaments urbanístics: volen ciutats que facilitin les cures i on el protagonisme el tinguin les persones i no els vehicles privats: volem ciutats netes de contaminació i amb bones opcions de transport públic assequibles, volem carrers peatonals i facilitats per a la mobilitat de bicicletes i altres mètodes de transport no contaminants i que no ocupen un espai important en la via pública, volem que tothom es pugui moure amb autonomia independentment del seu grau de mobilitat personal, i en definitiva, volem que l’espai públic deixi de ser un lloc hostil per a les dones.