Ens apropem al final de la ruta i després de tot el que hi hem vist, també volem posar en valor alguns exemples actuals de reapropiació de la ciutat per part del veïnat. Sovint són petites accions que passen desapercebudes, però són, i han estat al llarg de la història, la llavor de grans millores de les quals tothom s’ha beneficiat.
Un clar exemple el tenim al lloc on som ara mateix: el carrer Comte de Tarragona, conegut pels pilons que el veïnat i les associacions pinten i cuiden. Any rere any, aquest carrer organitza la festa dels pilons i convida a veïnes i associacions culturals (com per exemple colles castelleres o entitats del seguici festiu de la ciutat, entre d’altres). L’objectiu és que cadascú pinti un dels pilons del carrer. Amb aquesta acció, les veïnes no només s’apropien d’un element delimitador del carrer, sinó que fan que aquell grup d’amics, família, veïnes o associació se’l facin també una mica més seu, ja que els grups cuiden el piló que han pintat fins l’any vinent. Gràcies a una tasca tan simple com pintar els pilons, el carrer és conegut, la gent el visita, en fa fotos i s’hi passeja. Dotar de vida els carrers es fer-los diferents i atractius pels que hi passegen.
Una mica més amunt també trobaríem el jardí vertical del carrer de les Escrivanies velles, una altra iniciativa que les veïnes han construït i que cuiden cada dia. Es tracta d’un altre exemple en què el veïnat s’ha reapropiat d’un espai de totes per tal de millorar-lo i dotar-lo d’una singularitat pròpia, un altre espai que és cuidat i millorat per la gent del barri.
Les feministes ens imaginem una ciutat pròpia, una ciutat pensada col·lectivament, que respecti i posi la vida al centre, que doni cabuda a la nostra creativitat, a les nostres necessitats i la manera de relacionar-nos que tenim. Ens imaginem una ciutat amb horts i jardins urbans, amb artistes de carrer, amb espais comunitaris… Una ciutat que puguem sentir-nos nostra.
I a vosaltres, com us agradaria que fos el carrer?
