Som davant l’antiga seu del Banc d’Espanya, un edifici de titularitat pública però tancat i barrat des de fa molts anys. Se us acudeixen altres exemples de grans edificis buits a la ciutat? Efectivament, per desgràcia hi ha molts exemples, alguns dels més famosos són la Tabacalera o el Preventori de la Savinosa; i sovint, han estat objecte de promeses electorals que han quedat en no-res.
Però, quants anys fa que aquests edificis estan buits? Per què s’inverteixen diners en fer nous plans urbanístics? Per què no rehabilitem edificis que la ciutadania demana que tornin a tenir ús?
Un exemple clar és el de l’antiga casa Sant Josep o CRAE. L’estiu del 2018 un grup de persones va decidir ocupar l’edifici per recuperar un espai pel veïnat i pels moviments socials de la ciutat. Durant setmanes va esdevenir un lloc on es feien classes de música, cinefòrum i activitats culturals i esportives. Però la realitat és que es va preferir desallotjar i tirar a terra l’edifici que mantenir aquest projecte d’autogestió i convivència. Un cop més vam veure com funcionaris públics, els Mossos d’Esquadra, utilitzaven la violència i la intimidació per a protegir la propietat privada. Finalment, l’edifici es va enderrocar i ara és una muntanya de pedres pintades sense història. Un exemple més de com el Capital prefereix destruir, prefereix la runa a que la vida floreixi salvatge.
Quin ús donaríeu vosaltres a aquests edificis buits?
Les feministes pensem que les ciutats necessiten espais comunitaris, d’autogestió, de creació, de trobada, d’estudi… i que cada dia que deixem que aquests edificis s’ensorrin i es facin malbé és un dia més que tota la ciutadania perd un bé comú.
