Sentim sovint que cal garantir la “neutralitat” de l’espai públic per tal que ningú se senti exclòs. Però estan els nostres carrers lliures de missatges polítics?
LA PUBLICITAT O L’HEGEMONIA DEL PATRIARCAT CAPITALISTA
Hem normalitzat l’omnipresència d’anuncis i publicitat de tota mena i a tot arreu: en trobem als autobusos, a les parades de transport públic, a les parets, als aparadors, etc. No hi ha qüestionament sobre quins missatges transmet la publicitat i això es considera legítim perquè les empreses privades paguen per poder propagar els seus missatges. Tot i així, massa sovint, veiem que aquests missatges animen a consumir coses que no necessitem o que no ens podem permetre, animen a la voràgine consumista que és la gasolina del sistema capitalista i que és totalment insostenible per al nostre planeta.
Les dones, a més, patim aquesta propaganda capitalista per partida doble: la publicitat sovint cosifica les dones, els cossos i la seva sexualitat i estableix uns cànons estètics impossibles, que ens fan sentir velles, lletges, peludes, grasses, imperfectes, inadequades… l’objectiu d’aquest desgast psicològic és el de crear-nos una insatisfacció respecte els nostres cossos per poder-nos vendre els productes que, segons ells, ens faran ser desitjables, ens faran encaixar o ens faran ser acceptades. Sovint, els anuncis promouen un ideal romàntic, cisheteronormatiu i tòxic i això, també és ideològic, a més de retrògrad i patriarcal.
QUAN SE SILENCIA LA DISSIDÈNCIA QUE PREN ELS CARRERS I EL FEIXISME ROMAN IMPUNE
Una forma d’expressió política d’aquelles que ens organitzem per a lluitar contra aquest sistema capitalista i patriarcal és utilitzar també l’espai públic com a altaveu per estendre el nostre missatge: els col·lectius utilitzem els murals, les pancartes o altres mecanismes de reivindicació col·lectiva, ja que són de les poques eines que tenim les que volem desafiar el sistema. Massa sovint però, som perseguides, identificades i criminalitzades per fer-ho, i les institucions s’afanyen a eliminar aquests missatges de l’espai públic. Un cas paradigmàtic a Tarragona és aquest mur del solar abandonat de la Rambla Vella, de titularitat municipal. Des de Cau de Llunes, tradicionalment, hem utilitzat aquest mur per denunciar els feminicidis i les agressions masclistes, però l’Ajuntament sempre ho ha esborrat: l’última vegada, el mateix dia 25 de novembre de l’any passat, van esborrar un mural contra la violència que no va durar ni 24h. D’altra banda però, trobem que a molts llocs de la nostra ciutat hi ha pintades masclistes o símbols feixistes que perduren durant mesos i anys sense que ningú prioritzi esborrar aquests missatges d’odi.