Prepareu-vos per un munt de preguntes! D’on surt la verdura, el peix, les conserves i el menjar en general que consumiu? Cada quan aneu a comprar? D’on treieu la roba i les sabates que porteu? On aconseguiu els electrodomèstics? I el material per fer manualitats? On aneu a buscar els llibres? I les agulles, fils i didals? I els productes de neteja?
Actualment vivim en una paradoxa pel que fa al consum, ja que encara que la majoria de les persones afirma que vol consumir productes de proximitat, la realitat és que la ciutat s’està buidant de comerços i el model imperant de consum és el de les grans superfícies i les compres per Internet.
Des de ja fa molts anys, els horaris laborals no preveuen temps per anar a comprar cada producte al seu lloc. Per això va sorgir la necessitat de fer tota la compra en una gran superficie, però l’estalvi de temps moltes vegades prima sobre la qualitat dels productes que mengem. Tot i això, existeixen alternatives de consum responsable com per exemple els grups de consum com la Bajoca, que posen en dubte el sistema consumista construint un nou estil de vida, posant en valor les condicions laborals de totes i repensant el temps que podem dedicar a comprar.
Si passegem per la ciutat veurem una gran quantitat d’aparadors que mostren un interior buit, sense relleu ni traspàs. Són un recordatori moribund, com ho són els noms d’alguns carrers de la ciutat que ens suggereixen la vitalitat econòmica i l’autonomia productiva de temps anteriors: us imagineu el carrer Ferrers ple d’artesans del metall? I el de Cuirateries? I el dels Calderers? I el del Vidre? El carrer Civaderia? El carrer de les Moles? De la mateixa manera, amb aquests comerços tancats, no només es perden la proximitat, la sobirania o llocs de trebal, també es perden oficis i sabers. Es perden les artesanies, els productes especialitzats, els oficis de reparació… molts d’ells són (o van ser) sabers de dones: de les modistes i cosidores, de les que recollien i preparaven herbes remeieres, de les teixidores, bordadores i les bugaderes…
Les feministes no creiem en un model econòmic que només es basi en l’especulació i el turisme. Quan els comerços marxen, s’inicia un procés de gentrificació letal per als barris, que acaben esdevenint, només, un decorat fals i sense vida pròpia. Quan els comerços queden buits, els carrers esdevenen insegurs, despersonalitzats i sense referents. Per això proposem avançar cap a una sobirania econòmica, on tot allò que consumim sigui produït i distribuït prop d’on ho consumim, que creï llocs de treball dignes, i que sigui respectuosa amb el medi ambient: apostem per la sobirania alimentària, per les cooperatives, per l’artesania i per una ciutat que generi i que transmeti sabers i coneixements sobre allò que consumim.
Volem una ciutat que es proposi millorar la vida dels seus habitants, sense haver de passar pel sobreconsum i la privatització dels espais públics. Les feministes ens imaginem una ciutat pensada per a ser espai de totes per sobre dels interessos econòmics i del turisme.
